1002. Llimbs / Limbo

1002

Fotografia: Mònica Vidal

Fugir per abandonar, perdre’m en el fil dels meus pensaments. Ser esclau de l’atzar, buscar un racó emmarcat de calma i tacat per la son. I esperar, per què no, les alenades d’aire gelat i la claror viva que em recorden què hi faig aquí. Tan anhelat i tan rar, minuciosa és la mirada que projecto sobre l’espectacle que em regala aquest matí. L’escorça humida m’acaricia la galta i és només la por a que tot desaparegui el que em manté despert. Ser per fi al llindar del deliri, on l’engany domina l’escena: no és que no et busqui, és que encara no ens hem trobat.

~

Huir para abandonar, perderme en el hilo de mis pensamientos. Ser esclavo del azar, buscar un rincón enmarcado de calma y manchado por el sueño. Y esperar, por qué no, los soplos de aire helado y la viva claridad que me recuerdan qué hago aquí. Tan anhelado y tan raro, minuciosa es la mirada que proyecto sobre el espectáculo que me regala está mañana. La corteza húmeda me acaricia la mejilla y es sólo el miedo a que todo desaparezca lo que me mantiene despierto. Estar al fin al umbral del delirio, donde el engaño domina la escena: no es que no te busque, es que todavía no nos hemos encontrado.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s