1. El silenci

Vivim per evitar-lo, obsessionats en omplir tots els buits esmunyedissos que queden entre el teixit de les paraules. Incòmodes, sargim les esclarides per sentir-nos complets. És llavors quan em veig evocada a recórrer al típic tòpic, a desviar els meus pensaments cap al confort del silenci. No són fets parlats els que ocupen els nostres records més satisfactoris, és quan ens quedem amb un tap a la gola i sense alè per explicar-los. L’instant posterior a un eureka!, la contenció de la respiració abans d’un gol, la quietud després d’un orgasme, la calma quan t’emmiralles en els ulls de l’altre. He sentit a dir que una rialla és la distància més curta entre dues persones. Per mi és el silenci, amo de l’escena, el que s’apodera de la complicitat i confereix la distància més pròxima. És càlid i m’embolcalla, mentre m’adono cavil·lant, que ja és hora de deixar-lo passar una estona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s