2. A l’ampit de la memòria

A l'ampit de la memòria

Fent recompte dels al·licients que omplen la seva trajectòria vital sento que no es pot ser més afortunada. I no hi pot haver privilegi més gran que compartir pensaments amb ella. A través d’aquesta tarda em fas capaç de viatjar pels paisatges que em dibuixes amb les paraules. Anhelo tant com tu poder omplir els pulmons amb aquell aire que vas inhalar, córrer per l’era empolsinada, que em deixa els mitjons de color marró. Estic tipa, perquè hem menjat pa amb vi i sucre sobre dels cirerers i encara hem aprofitat per omplir-nos més la panxa. Amb les galtes ben vermelles ens hem banyat a la bassa. Les esgarrinxades es calmen amb l’aigua enfangada, que ens tenyeix la pell d’un bronzejat a clapes. Comencem a tenir la pell de gallina quan el sol es va escolant rere l’accidentat paisatge. Tornant a l’avui, acaba un altre dia, una altra aventura que pleguem dins la capsa de cartró escantonada, com qui col·lecciona cromos en un àlbum que mai podràs acabar d’omplir.

Anuncis

2 thoughts on “2. A l’ampit de la memòria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s